Els recursos naturals i l'ús que hi fem.

Setmana del 22 al 28 d'Abril

Fem números amb la factura de l'aigua.

• Activitat 1 : Calcula els litres d'aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho necessitaràs el consum total i els dies facturats ( recorda que 1m3 = 1.000 litres)

La família a la que apliquem aquesta factura es una família de 5 persones. Per tant, si el seu consum total durant tres mesos i 1 dia es de 67m3 ( 67.000 litres), ho dividim entre el nombre total dels components de la família i ens donarà el consum mitja de cada persona.( 1 )Però per saber el consum mitja de cada persona DIÀRIAMENT  haurem de dividir el resultat de l'anterior operació per 92 ( que es el nombre total de dies del període de temps que han consumit) ( 2 )

1. 67000/5: 13.400 Litres per persona duran els 92 dies.
2. 13400/92: 145,65 Litres que consumeix cada membre d'aquesta família diàriament

• Activitat 2: Observa el consum i el preu total. Quant costarien 100 L d'aigua? Si un litre d'aigua embotellada costa 50 cèntims  compara el cost de l'aigua corrent amb el de l'aigua embotellada.

67000                    67000                                   €/l aigua corrent                              € 0,00228761

153,27                  0,5                                         € aigua corrent                             € 33.500,00

0,002287612                      33500                                                                  

El preu per litre de l’aigua corrent és de 0,002287612€, i si consumim 67000 litres surt un preu total de 153,27€. En canvi si contem que l’aigua costa 0,5€ i en consumim 67000 litres en surt a pagar un preu total de 33500€. 

• Activitat 3: Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus que s'haurien de dedicar aquests diners? 

Per saber el tant percent de la factura que corresponf a impostos el que hem fet es sumar la taxa metropolitanda de residus municipals més l'IVA. Despres ho hem dividit entre el total de la factura i multiplicat per 100.

1. 30,49+7,31= 37,8     
2. 37,8/153,27 = 0,2466
3. 0,2466 x 100= 24'66 %

Aquets impstos s'haurien d'invertir en el manteniment de la xarxa de l'aigua. Tot i que veritablement creiem que pot ser que una part si que s'inverteixin en això però l'altre part segurament no. 

• Activitat 4: Posem per cas que aquesta ciutat té dos milions d'habitants i que cada habitant consumeix diàriament , de mitjana, el mateix que un membre d'aquesta família  Quin serà el consum anual d'aigua d'aquesta ciutat? Expressa el resultat en hm3.

Si calculem la diferencia ens surt que si paguéssim el litre a el preu de l’aigua embotellada pagaríem 218,56 cops més.

33500

153,27

218,5685392

Setmana del 15 d' Abril al 21 d' Abril

Nosaltres hem trobat adient adjuntar aquest vídeo ,ja que, reprodueix perfectament cada un dels moviments que fa l’aigua per completar el seu cicle. Mitjançant la veu d’una caracterització explica simplificadament el camí i las transformacions que pateix el líquid.

L’aigua no te un començament ni un final, simplement segueix el seu transcurs des de la seva aparició fa milions d’anys.

 A través dels rajos del sol l’aigua es escalfada fins aconseguir el punt d’evaporació, així transformant-se en vapor, puja fins els nivells mes alts de l’atmosfera, on s’acumula, al arribar a punts alts de concentració, el vapor es condensa precipitant en forma d’aigua, granit o neu depenent els nivells de temperatura. Tota aquesta aigua cau sobre el sol, creant llacs i rius dels quals depenen molts essers vius. El seu curs finalitza en l’ abocament de l’aigua altre cop al mar.

Usos de l'aigua

L'aigua es molt important per viure, ja que sense ella no podem viure. Els seus usos mes importants són:

• Ús agrícola : Permet aconseguir collites més abundants i major producció d'aliments pels humans i el bestia. Hi han dos tipus de regs, el reg per inundació, on la major part d'aigua s'evapora, i el reg gota a gota, que permet controlar millor la quantitat d'aigua utilitzada.

• Ús domèstic : Es l'ús que en fem de l'aigua dintre de la nostre llar. Tant per alimentar-nos com per netejar la casa, la roba. També incloguin tota l'aigua consumida en l'higiene personal de totes les persones.  

• Ús públic / lúdic : És tota l'aigua consumida en les fonts de les grans ciutats, aquelles que tenen interessos turístics, en el regament dels grans parc o jardins. L'utilitzem també per omplir les piscines i els parcs aquàtics . En la part lúdica també esta inclòs tots els esports practicats sobre l'aigua com el surf, wind surf , natació, esquí acuatic, waterpolo, ráfting, patinatge sobre gel, etc...

• Ús industrial: Alguns dels processos de les grans industries utilitzen l'aigua com a refrigerant o diluent per els residus que poden retirar fàcilment. 

• Ús energètic: Aprofitem l'aigua per produir energia elèctrica mitjançant l'energia hidroelèctrica .

Ús comercial: Utilitzem l'aigua com una via de transport de llarg trajecte i normalment comercial. Actualment l'utilitzem vaixells enormes per transportar carreges molt pesades que difícilment podrien ser transportades per altres medis.

Em comentat els videos de Free your spirit i Es información total.




L’aigua de la discòrdia

En les darreres dècades s’han generat guerres al voltant del petroli; les del s.XXI probablement es desencadenaran per l’aigua. El preuat líquid serà la riquesa que dividirà el món. La guerra de l’aigua ja no és una amenaça, és una realitat almenys vuitanta països pateixen extremes sequeres. Al ritme actual, la demanda d’aigua es duplica cada vint anys. L’aigua s’ha convertit en una matèria primera cada vegada més important per a les nostres economies, en un factor determinant per a l’agricultura i l’alimentació. Desigualment repartida, l’aigua esdevindrà un element estratègic.

El Banc Mundial proposa una mobilització general, l’ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos.

El preu de l’aigua ha de reflectir l’oferta i la demanda i ha d’afavorir un consum limitat. L’aigua ha de ser cara. Però en un camp en què les inversions són enormes i difícilment rendibles a curt termini, la intervenció dels estats, o de la comunitat d’estats, sembla inevitable i pes preveu que serà així durant molt de temps.

Le Monde, març 1998 (adaptació)

   

          1.  <<Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.

Aquesta afirmació s’ha de concretar, ja que es pot veure des de diferents punts de vista. Si ho veiem en quantitats absolutes sempre hi ha la mateixa aigua. Una altra perspectiva és l’agua liquida que cada cop n’hi ha més. Perquè com saben en l’actualitat ha augmentat l’escalfament global i la conseqüència directa és una pujada de les temperatures que fa que es desglaci el gel. Aquest desglaç comporta l’augment del nivell de l’agua líquida mundial, ja sigui en rius per el desglaç de les nevades o en el mar per el desglaç dels pols

          

          2. Doneu un parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes.

En les societats humanes cada cop és més important per a les nostres vides, ja que és un factor determinant per a l’agricultura i l’alimentació i el benestar de la salut.

Per a l’agricultura és fonamental poder abastir-se d’aigua de qualitat ja que farà créixer la producció. En els països subdesenvolupats on l’agricultura és la seva principal font d’ingressos és fonamental per a la seva subsistència.

També en l’àmbit de la salut pren un paper molt important, ja que l’aigua és el factor més important en una dieta sana i una bona salut. L’aigua compon el 75% del nostre cos, per tant és fonamental consumir aigual per a aconseguir un bon funcionament dels òrgans.

   

                 3. Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.

El Banc Mundial proposa:

• ·         Una mobilització general, per prendre consciència de la situació actual de l’aigua.
• ·         L’ajut dels països desenvolupats que estan en risc de patir sequeres. 
• ·         Una gestió més bona dels recursos.
• ·         L’aigua ha de ser cara, ja que el preu de l’aigua ha de reflectir l’oferta i la demanda i ha d’afavorir un consum limitat.

• Nosaltres opinem que aquestes propostes estan bé, però no crearia una bona acció per part de la gent i seria complicat portar-ho a terme. Per una part la proposta de apujar el preu no és ben rebuda perquè serien més despeses de per la gent. I per una altre part és molt difícil que la gent prengui consciència de la gravetat de la situació, ja que si no passa una catàstrofe la gent no veu perill. 

Setmana del 8 d' Abril al 14 d' Abril

 ENERGIES RENOVABLES.

Les energies renovables són aquelles que utilitzen formes d'obtenció  d'energia alternatives, mitjançant recursos inesgotables com : la llum solar, la força del vent i de l'aigua , i l'escalfor de la terra.

Aquestes energies renovables són pràcticament avantguardistes ja que el transcurs de la seva existència va començar degut al plantejament del problema que preocupa últimament sobre l'esgotament dels recursos. Alguns dels tipus més importants són:

• Solar Fotovoltaica : La energia fotovoltaica, es tracta bàsicament en la transformació directe de la llum solar en energia elèctrica. Mitjançant semiconductors que reben radiació solar, els plafons aconsegueixen transformant-la en electricitat gracies a la dinamo.

• Eòlica: És l'energia obtinguda del vent, mitjançant les corrents, són recollides per molins que a través d'una turbina la transformen en energia elèctrica.

• Mareomotriu: És una energia renovable neta, que a través de la diferencia de les marees, aconsegueix recollir la suficient força per fer moure una turbina i transformar-la en energia elèctrica.

• Geotèrmica: És una energia renovable obtinguda de la calor produïda de l'interior de la terra, que a través dels elements recollits pot produir energia elèctrica.

Alguns dels avantatges i dels desavantatges de les energies renovables són els següents: 

ENERGIES NO-RENOVABLES.

Les energies no renovables, són aquelles fonts d'energia trobades en la naturalesa i que disposen d'una quantitat limitada. La velocitat del qual el consum és major que la de la seva regeneració. Entre les energies no renovables es troben dos tipus, les energies extretes de combustible fòssils i combustibles nuclears.

·         

•       Energies extretes de combustible fòssils:

Com ja hem dit, les energies no renovables es poden prendre de combustible fòssil com el carbó, el gas natural i el petroli. Fondegen a partir d'éssers vius que porten milions d'anys enterrats, amb el pas dels anys s'han transformat en combustibles fòssils estant subjectes a les condicions de pressió i temperatura adequades. Aquest combustible fòssil es pot usar de forma directa, és a dir, cremant-ho, per a això existeixen diversos mètodes. Amb la fervor produïda es crea electricitat en les centrals tèrmiques.

·        

•      Energies extretes de combustibles nuclears:

D'altra banda, entre les energies no renovables també hi han els combustibles nuclears. Alguns exemples d'aquest tipus de combustible és l’urani i el plutoni, o qualsevol element químic capaç de produir una fissió nuclear. L'ús de l'energia nuclear, es dóna en centrals nuclears per produir electricitat.
Les energies no renovables són poques, però han estat molt usades, però afortunadament ara s'aposta per l'ecologia i l'ús d'energies renovables, com el són la solar i l'eòlica.

Els avantatges i els desavantatges de les energies no-renovables, son els següents: 

*Les imatges es poden veure en gran, clicant sobre elles.



Hem llegit el text de la pagina 135 del llibre i em respost les següents preguntes:

• Creieu que l'etanol produït a partir de la canya de sucre i el blat de moro és un recurs energètic renovable? Justifiqueu  la resposta.

L'etanol sí que és un recurs energètic renovable perquè tant la canya de sucre com el blat de moro es poden tornar a sembrar y produir. Aquests vegetals o llavors són els substituts del combustible no renovable. A més a més, tant el blat de moro com la canya de sucre han de ser produïts sostenible-ment per poder obtenir-los novament.  

•   Alguns experts creuen que l'or verd pot propiciar l'existència de grans extensions de     terres devastades pel monocultiu intensiu, fet que pot arribar a provocar problemes alimentaris. Discutiu aquesta opinió (per fer-ho caldrà que comenteu en el bloc de dos companys de classe ).

Nosaltres estem d’acord en aquesta creença dels experts. Vivim en una societat on cada cop més i més demandem més combustible. I els empresaris el que fan és veure a on hi ha més benefici. A les hores sorgeix un dilema, produïm menjar o produïm combustible que és més beneficiós? 


Pot donar-se el cas de que tothom es posi a produir combustible, s’utilitzarien tots els terrenys que s’haurien de fer servir per cultivar aliments estarien ocupats.
Creiem que s’han de millorar els mètodes per obtenir energies renovables per evitar la preocupació dels experts. Un monocultiu mai és bo, perquè significa que només tens un producte. Si només tens un producte tens una forta dependència dels altres països, per a que et venguin altres productes.